YI Jing
Els 8 trigrams: mutació
Els vuit signes: Mutació
Al principi, el Yi Jing va ser una col.lecció de símbols
abstractes que s'utilitzaven amb finalitats oraculars, i que amb
ratlles contínues o trencades deien Si o bé No.
![]() |
![]() |
| Si |
No |
Inicialment es van fer totes les combinacions possibles amb
dues ratlles, la qual cosa donava quatre possibilitats.
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
Després van ser les combinacions dels dos elements originals
de tres en tres, d'aquesta manera es varen obtenir els inicials
8 trigrames de Fu Shi
![]() |
![]() |
||||
| Kien |
Kun |
||||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Dtxen |
Kan |
Güen |
Sun |
Li |
Dui |
Cada un dels 8 trigrames originals aquí representats, es
combinen amb ells mateixos de dos en dos, originant 8 x 8 = 64
hexagrams, els 64 que comfiguren l'Yi Jing.
Cada una d'aquestes 64 situacions no és rígida sinó mutable,
canviant. En les explicacions de la lectura veurem com i quan son
mutables. Així cada signe es transforma, per mutació (d'un o
més elements masculins o femenins en els seus oposats) en un
altre signe. Les possibilitats són, doncs, 64 x 64 = 4096.
Donarem ara una sèrie d'associacions de cadascún dels 8
trigrams, però s'ha de tenir present que no ens hem de cenyir a
aquestes associacions, sinó més aviat hem de deixar que actuin
en un rerafons, sense marcar-nos amb detalls pràctics.
Veurem com la família de l'Yi Jing són una sèrie de
temperaments diferents i canviants. Cal observar que hi ha una
transició contínua entre un signe i l'altre, imatge de la
transició dels fets que passen en el Món. Aquesta és la idea
fonamental de les Mutacions: Els 8 signes son símbols en
estat permanent de mutació.
Kien és el Creatiu, el Cel. Pot representar tot allò que és
espiritual o, fins i tot millor que espiritual, intelectual.
És el masculí, el pare, allò que és complet, que té
tendència a avançar en línia recta.
És allò que és unidimensional, el temps: El moviment del
temps té un sol sentit, endavant.
És el dia, la llum solar (però no necessariament calor, més
aviat el fred)
És poc abans de ple hivern.
És el color vermell, o també el blau fosc de mitja nit.
Està relacionat amb el signe de les Balances i començament de
l'Escorpí.
És l'expansió.
És el Sur, la força, el cavall.
La seva correspondència amb el Tarot és l'Emperador.
Una poesia del segle XXII aC expressa el que pensa un home Kien
de les dones. És interessant observar el lleurger masclisme que
imperava a l'època...!:
| La saviesa de l'home savi és la nostra força. La saviesa de la dona sàvia és la nostra destrucció. Els homes aixequen les muralles fortificades de les ciutats, per què més tard les destrueixin les dones. Cap home apren res d'aprofitable de la inteligència d'una dona, perquè ella sí que és sàvia com ningú per a portar el desordre al món. Quina fuinció pot acomplir la dona en els assumptes de l'Estat? El seu lloc està en els dormitoris: la seva saviesa, allà, no fa tan mal, mentre tingui cura del cuc de seda i del teler. |
És el receptiu, la Terra, el femení.
En el camp espiritual, és l'emocional.
Si Kien era el temps, Kun és l'espai entés en les sis
direccións. És una temàtica espacial que no es mou directament
sinó que té un moviment interior, no és un moviment adreçat a
un objecte, sinó un tancar-se, un dividir-se en estat de calma.
És l'abnegació, el Nord, la submissió. Tot allò que és
oposat a Kien.
És l'obscuritat, la nit, el cel nebulós.
Correspon al començament de la tardor (el temps de la collita).
És el color groc fosc
És l'estat de gravidesa.
Astrològicament, Cranc i començament de Lleó.
És el principi Yin que divideix i separa generativament.
És la generositat.
És la dona.
Una poesía de Wang Wei podría ser una representació de Kun, la Terra generadora.
| Tot just clareja. Planes i conreus són deserts. Fins on arriba la mirada, ni un bri de pols enlaire. La muralla té un portal damunt l'embarcador. Fins ran mateix del torrent, els arbres del poble. Més enllà dels conreus brillen les aigües blanques; darrera les muntanyes hi ha cims jaspiats. En temps de collita ningú no té repòs; la gent dels camps del sud, la gent, ajupida, treballa. |
Si Kien és el pare i Kun és la mare, els altres sis trigrames són els sis fills. Els nois tenen dues ratlles femenines, les noies dues masculines. El fill gran és aquell que obté una primera línia forta del pare, però és el que s'assembla més a la mare..Hem de tenir present que l'ordre dels trigrams i hexagrams és d'abaix a dalt.Els fills s'assemblen a la mare i les filles al pare.
Dtxen
.
Dxen és el fill gran, el Tro, l'energía impetuosa,
l'excitant, la commoció.
És l'electricitat que surt de la Terra (tant com a tro com
llampec)
És el que suscita, que promou, que fa sortir.
És un agent movilitzador. El Nord-est, la matinada, la
primavera.
Astrològicament, final d'Aquari i Piscis.
És un aspecte temporal, un estat de desemvolupament i expansió.
És el terratrèmol.
És fer alguna cosa amb entussiasme, posar coses en moviment.
És el soroll, els sons, la música, l'alivi després de la
tensió.
Una poesia de Li Po ens parla del valent Txao, un representant
del signe Dtxen.
| Aquest valent Txao porta el casc lligat amb una
corda gruixuda, però la seva esposa és polida com un mirall, brilla com la neu. La sella amb brodats de fil d'argent rellueix sobre el cavall blanc. Quan ell passa, ràpit com el vent, sembla un estel fugaç. |
Kan és el fill mitjà. L'energía ara ha canviat de lloc
(està al mig). Ara és l'aigua, l'aigua en moviment, però, el
saltant d'aigua, el riu, la pluja, la font.
És tot allò que és abismal, que no coneix límits, que es
llença al precipici.
És l'Oest, la mitja nit, ple hivern.
És color vermell de sang.
Astrològicament, final d'Escorpí i tot Sagitari..
És la Lluna com a bogeria, també és melangía, precipitació.
És permanèixer fidel a la seva naturalesa (com fa l'aigua).
És escoltar, estar amagat. ocult.
És el temps dela concentració i del treball difícil.
Ës la frustració.
Per a representar a Kan, pot servir el "Cant de
Txung-Ku", de Li Ho, any 800.
| El cant del riu sona fort. Als vessants de la tardor llu l'espiga. Imita un cant de noia l'oriol fugitiu, és blanca la cascada com una seda antiga i l'escuma brillava d'ulls rient. Els cingles, amb cent coves, semblen a punt de caure. Hi ha bambús espessos on la roca ja es daura; vora la font, l'ocell esvelt gemega al vent. L'heura freda entrelliga, vermelles, les frontisses: als cortinatges amb dragons pintats els mals esperits tenen cambres amagadisses. Pels verds finestrons passen saules agosarats. Usaren ducs d'antany aquests llençols de delicada flaire. Pols de les qui cantaven jeu en trespols corcats; deixa la dansarina els faldellins plegats, com un núvol lleuger que se'n du l'aire. |
Güen és el fill petit. La muntanya. L'energia que sortía
dela Terra (Dtxen) havia pujat al nivell de l'aigua en moviment
(Kan), araés a dalt de tot. Mantenir-se quiet. El fort és a
dalt i a sota i ha el tou.
Moviment en forma vegetativa.
La muntanya és un centre vital. A Xina, la muntanya és
concebuda amb la seva totalitat, amb els seus boscos, rius,
animals, boires, aire etc. És el punt que connecta el Cel amb la
Terra.
És l'harmonia de la vida. El Nord-oest.
És la tranquilitat. Poc abans de la matinada.
És el final de l'hivern, com a temps de silenci i de descans.
Astrològicament correspon a Capricorn i començament d'Aquari.
És una nota de dolcesa,portes tancades, avis, mort, somni,
descans, espera de creixement.
És la transició d'allò que és vell envers un nou
començament.
Una poesia de Wang Wei ens parla d'una muntanya.
| D'un verd grisenc es torna, ja freda, la muntanya, sonen més cada dia les aigües tardorals. Recolzat al bastó, més enllà de la tanca, enmig del vent, escolto cigales cap al tard. Al port ara s'atarda el sol de posta. Del poble buit s'enlaira un fum ben sol. Heus ací, de bell nou Jie yu embriagant-se, i davant dels cinc salzes va cantant com un foll. |
Una altra breu poesia de Li Po
| Si em preguntes perquè romanc a la muntanya
blava, jo no responc, tan sols somric amb el cor en pau. Les flors cauen, l'aigua corre, tot se'n va sense deixar rastre. Aquest és el meu univers, diferent del món dels homes. |
Sun és la filla gran. Allò que és suau, penetrant. El vent,
la fusta.
El vent penetra suaument per tot arreu, és omnipresent, però no
té cos, és immaterial. També és imprevisible.
Si la filla gran, el vent, es combina amb el tro, el fill gran,
en principi s'hi amotlla, però en doblegar-se, ella imposa la
seva voluntat.
La fusta també és la mateixa cosa: Les arrels. Els arbres
arrelen a la Terra on hi ha vida, i transmeten aquesta vida a la
planta.
Sun és el sud-oest, el matí poc abans del migdia.
És el final de la primavera, i el final de la tardor.
Astrològicament, tot Àries i començament de Tauro.
És flexibilitat, adaptabilitat, manca de decisió també, però
amb el coneixement de que sap quan és necessari avançar i quan
quedar-se.
És la suavitat, l'amor, els lligams.
Una opoesía anònima de l'any 324, parla del vent. La noia
que describeix pot ser un retrat de Sun, al filla gran.
| Quan el vent t'infla els dos vestits de seda sembles una deessa enmig dels núvols. Les flors de l'esbarzer, quan passes, beuen el teu perfum. I aquests lilàs que portes, collits per tu, tremolen d'alegria. Uns anells d'or els teus turmells cenyeixen i et brilla amb pedres blaves la cintura. Al cabell portes un ocell de jade que hi ha fet niu. Tens a la galta roses que el collaret de perles emmiralla. Si em mires, veig el riu Iuen que passa. Si em parles, sento clarament la música del vent del meu país a la pineda. Quan, al capvespre, un cavaller et trobava, es pensà que eres l'alba i amb mà dura parà el cavall. Si un mendicant s'acostava al teu camí, la seva fam oblidava. |
Li és la filla del mig. Allò que està adherit, que
s'enganxa, el foc. Tot allò que uneix.
El foc no pot unir-se sinó a quelcom consistent, compot ser la
fusta o altres materials. és, doncs, adherir-se a altres
materials, dependre de quelcom, fonamentar-se en alguna cosa.
És l'escalfor, la clardat, un bonic dia de sol, un ambient sec i
net.
També és el llampec. Una cosa amb futur. L'Orient, l'Est.
Astrològicament és el final de Tauro i tot Gèminis.
És l'estiu.
Ës la inteligència com a claretat mental, desenvolupament del
jo, és el futur.
En el seu aspecte plàcid i clar, és suggerit Li és suggerida
per la poesia de Wang Wei "Peònia vermella"
| Bellesa verda, plàcida, tranquil.la, vestit vermell i clar, però intens de bell nou. El cor d'aquesta flor sembla a punt d'esberlar-se de tristesa: pels colors del bon temps, qui pot conèixer el cor? |
Una altrapoesia més antiga, aproximadament del segle III, ens parla d'una mutació de Li, quan el foc i el futur es troben. Fu Hsiuan va escriure:
| Abans tu i jo érem u, com el cos i la seva ombra. Ara som tu i jo com la boira que fuig després de l'aiguat. Abans tu i jo érem com el so i el seu eco. Ara som tu i jo, com les fulles seques que cauen de les branques. Abans tu i jo érem com l'or o la pedra, sense taques ni esquerdes. Ara som tu i jo, com una estrella apagada o una lluïsor passada. |
Dui és la tercera filla, o filla petita. És el llac, la
serenor. Amb Dui arribem a la fi del moviment ascendent de la
línia femenina. Allò que és tou està ara a dalt de tot. el
fort és a sota. És la imatge del llac.
És el riure i l'alegria.
És una boca que somriu, no sense un pèl de melangía.
La tardor, alegre perquè ja és el temps de la collita, però
nostàlgica de la calor passada i temerosa del fret que ha de
venir, l'anunci de la mort.
És l'aigua, però estancada i quieta, vaporosa, la rosada, tot
al contrari que l'aigua de Kan, abismal viva i mòbil.
És el temps cobert de boires, el sud-est, la tarda i el principi
dela nit.
Astrològicament, el final deLeo i tot Virgo.
L'alegria en excés pot ser perillosa. Delits i plaers sensuals
però amb certes limitacions (besar, agradar-se, xerrar,
somriure's).
Sinceritat. Reflectir: La imatge d'un llac que actúa com un
mirall.
Temps de collita, naixement, màgia.
Com a imatge de llac i repòs, el breu poema de Wang Wei "El
llac Yi".
| Fins a la riba extrema, tocant la flauta, vinc i et dic adéu quan el Sol ja s'amaga. Per damunt del llac giro els ulls un moment: núvols blancs es cargolen en la verda muntanya. |
Com a manera de ser de Dui, com a fi del moviment ascendent,
com a imatge de que a la tardor seguirà el fret hivernal, la
poesia de Li Po "La muller babandonada".
| En recordança meva, conserva aquestes tres
orenetes de jade. El dia de les noces van brillar-me als cabells. Frega-les cada nit amb la mániga clara, i no pleguis mai el cobrellit on em feies carícies; deixa que les aranyes hi filin una xarxa de seda. Et vull pregar que guardis el tros d'ambre on jo posava el cap a l'hora de la son. Pensaràs en tots dos si somniaves. Adéu amic, senyor! Cap riu no sol trobar mai pés la deu llunyana, ni cap rosa veureu tornar a la seva branca. |