Els vuit signes: Mutació

Al principi, el Yi Jing va ser una col.lecció de símbols abstractes que s'utilitzaven amb finalitats oraculars, i que amb ratlles contínues o trencades deien Si o bé No.

Si Masculí Yang	No Femení Yin

Inicialment es van fer totes les combinacions possibles amb dues ratlles, la qual cosa donava quatre possibilitats.

Després van ser les combinacions dels dos elements originals de tres en tres, d'aquesta manera es varen obtenir els inicials
8 trigrames de Fu Shi

		Kien El Pare	Kun La Mare
Dtxen El fill gran	Kan El fill mitjà	Güen El fill petit	Sun La filla gran	Li La filla del mig	Dui La filla petita

Cada un dels 8 trigrames originals aquí representats, es combinen amb ells mateixos de dos en dos, originant 8 x 8 = 64 hexagrams, els 64 que comfiguren l'Yi Jing.
Cada una d'aquestes 64 situacions no és rígida sinó mutable, canviant. En les explicacions de la lectura veurem com i quan son mutables. Així cada signe es transforma, per mutació (d'un o més elements masculins o femenins en els seus oposats) en un altre signe. Les possibilitats són, doncs, 64 x 64 = 4096.
Donarem ara una sèrie d'associacions de cadascún dels 8 trigrams, però s'ha de tenir present que no ens hem de cenyir a aquestes associacions, sinó més aviat hem de deixar que actuin en un rerafons, sense marcar-nos amb detalls pràctics.
Veurem com la família de l'Yi Jing són una sèrie de temperaments diferents i canviants. Cal observar que hi ha una transició contínua entre un signe i l'altre, imatge de la transició dels fets que passen en el Món. Aquesta és la idea fonamental de les Mutacions: Els 8 signes son símbols en estat permanent de mutació.

Kien és el Creatiu, el Cel. Pot representar tot allò que és espiritual o, fins i tot millor que espiritual, intelectual.
És el masculí, el pare, allò que és complet, que té tendència a avançar en línia recta.
És allò que és unidimensional, el temps: El moviment del temps té un sol sentit, endavant.
És el dia, la llum solar (però no necessariament calor, més aviat el fred)
És poc abans de ple hivern.
És el color vermell, o també el blau fosc de mitja nit.
Està relacionat amb el signe de les Balances i començament de l'Escorpí.
És l'expansió.
És el Sur, la força, el cavall.
La seva correspondència amb el Tarot és l'Emperador.

Una poesia del segle XXII aC expressa el que pensa un home Kien de les dones. És interessant observar el lleurger masclisme que imperava a l'època...!:

És el receptiu, la Terra, el femení.
En el camp espiritual, és l'emocional.
Si Kien era el temps, Kun és l'espai entés en les sis direccións. És una temàtica espacial que no es mou directament sinó que té un moviment interior, no és un moviment adreçat a un objecte, sinó un tancar-se, un dividir-se en estat de calma.
És l'abnegació, el Nord, la submissió. Tot allò que és oposat a Kien.
És l'obscuritat, la nit, el cel nebulós.
Correspon al començament de la tardor (el temps de la collita).
És el color groc fosc
És l'estat de gravidesa.
Astrològicament, Cranc i començament de Lleó.
És el principi Yin que divideix i separa generativament.
És la generositat.
És la dona.

Una poesía de Wang Wei podría ser una representació de Kun, la Terra generadora.

Si Kien és el pare i Kun és la mare, els altres sis trigrames són els sis fills. Els nois tenen dues ratlles femenines, les noies dues masculines. El fill gran és aquell que obté una primera línia forta del pare, però és el que s'assembla més a la mare..Hem de tenir present que l'ordre dels trigrams i hexagrams és d'abaix a dalt.Els fills s'assemblen a la mare i les filles al pare.

Dxen és el fill gran, el Tro, l'energía impetuosa, l'excitant, la commoció.
És l'electricitat que surt de la Terra (tant com a tro com llampec)
És el que suscita, que promou, que fa sortir.
És un agent movilitzador. El Nord-est, la matinada, la primavera.
Astrològicament, final d'Aquari i Piscis.
És un aspecte temporal, un estat de desemvolupament i expansió.
És el terratrèmol.
És fer alguna cosa amb entussiasme, posar coses en moviment.
És el soroll, els sons, la música, l'alivi després de la tensió.

Una poesia de Li Po ens parla del valent Txao, un representant del signe Dtxen.

Kan és el fill mitjà. L'energía ara ha canviat de lloc (està al mig). Ara és l'aigua, l'aigua en moviment, però, el saltant d'aigua, el riu, la pluja, la font.
És tot allò que és abismal, que no coneix límits, que es llença al precipici.
És l'Oest, la mitja nit, ple hivern.
És color vermell de sang.
Astrològicament, final d'Escorpí i tot Sagitari..
És la Lluna com a bogeria, també és melangía, precipitació.
És permanèixer fidel a la seva naturalesa (com fa l'aigua).
És escoltar, estar amagat. ocult.
És el temps dela concentració i del treball difícil.
Ës la frustració.

Per a representar a Kan, pot servir el "Cant de Txung-Ku", de Li Ho, any 800.

Güen és el fill petit. La muntanya. L'energia que sortía dela Terra (Dtxen) havia pujat al nivell de l'aigua en moviment (Kan), araés a dalt de tot. Mantenir-se quiet. El fort és a dalt i a sota i ha el tou.
Moviment en forma vegetativa.
La muntanya és un centre vital. A Xina, la muntanya és concebuda amb la seva totalitat, amb els seus boscos, rius, animals, boires, aire etc. És el punt que connecta el Cel amb la Terra.
És l'harmonia de la vida. El Nord-oest.
És la tranquilitat. Poc abans de la matinada.
És el final de l'hivern, com a temps de silenci i de descans.
Astrològicament correspon a Capricorn i començament d'Aquari.
És una nota de dolcesa,portes tancades, avis, mort, somni, descans, espera de creixement.
És la transició d'allò que és vell envers un nou començament.

Una poesia de Wang Wei ens parla d'una muntanya.

Una altra breu poesia de Li Po

Sun és la filla gran. Allò que és suau, penetrant. El vent, la fusta.
El vent penetra suaument per tot arreu, és omnipresent, però no té cos, és immaterial. També és imprevisible.
Si la filla gran, el vent, es combina amb el tro, el fill gran, en principi s'hi amotlla, però en doblegar-se, ella imposa la seva voluntat.
La fusta també és la mateixa cosa: Les arrels. Els arbres arrelen a la Terra on hi ha vida, i transmeten aquesta vida a la planta.
Sun és el sud-oest, el matí poc abans del migdia.
És el final de la primavera, i el final de la tardor.
Astrològicament, tot Àries i començament de Tauro.
És flexibilitat, adaptabilitat, manca de decisió també, però amb el coneixement de que sap quan és necessari avançar i quan quedar-se.
És la suavitat, l'amor, els lligams.

Una opoesía anònima de l'any 324, parla del vent. La noia que describeix pot ser un retrat de Sun, al filla gran.

Li és la filla del mig. Allò que està adherit, que s'enganxa, el foc. Tot allò que uneix.
El foc no pot unir-se sinó a quelcom consistent, compot ser la fusta o altres materials. és, doncs, adherir-se a altres materials, dependre de quelcom, fonamentar-se en alguna cosa.
És l'escalfor, la clardat, un bonic dia de sol, un ambient sec i net.
També és el llampec. Una cosa amb futur. L'Orient, l'Est.
Astrològicament és el final de Tauro i tot Gèminis.
És l'estiu.
Ës la inteligència com a claretat mental, desenvolupament del jo, és el futur.

En el seu aspecte plàcid i clar, és suggerit Li és suggerida per la poesia de Wang Wei "Peònia vermella"

Una altrapoesia més antiga, aproximadament del segle III, ens parla d'una mutació de Li, quan el foc i el futur es troben. Fu Hsiuan va escriure:

Dui és la tercera filla, o filla petita. És el llac, la serenor. Amb Dui arribem a la fi del moviment ascendent de la línia femenina. Allò que és tou està ara a dalt de tot. el fort és a sota. És la imatge del llac.
És el riure i l'alegria.
És una boca que somriu, no sense un pèl de melangía.
La tardor, alegre perquè ja és el temps de la collita, però nostàlgica de la calor passada i temerosa del fret que ha de venir, l'anunci de la mort.
És l'aigua, però estancada i quieta, vaporosa, la rosada, tot al contrari que l'aigua de Kan, abismal viva i mòbil.
És el temps cobert de boires, el sud-est, la tarda i el principi dela nit.
Astrològicament, el final deLeo i tot Virgo.
L'alegria en excés pot ser perillosa. Delits i plaers sensuals però amb certes limitacions (besar, agradar-se, xerrar, somriure's).
Sinceritat. Reflectir: La imatge d'un llac que actúa com un mirall.
Temps de collita, naixement, màgia.

Com a imatge de llac i repòs, el breu poema de Wang Wei "El llac Yi".

Com a manera de ser de Dui, com a fi del moviment ascendent, com a imatge de que a la tardor seguirà el fret hivernal, la poesia de Li Po "La muller babandonada".