Yi Jing

És molt interessant el magnífic "Art del Llit" que els antics taoistes, seguidors de Lao Tsé, van extreure del Llibre de les Mutacions. El texte anterior és un texte taoista que segueix així:

Tots hem sentit a parlar del Yin i el Yang: el Yin és l'eséncia femenina, el Yang és la masculina. Tota la teoria del Yin i el Yang del taoisme i del confucionisme surten d'aquestes definicions. També en surt el concepte de mutació, essencial en tot el Yi Jing. Un home "bé", un home complet, té en el seu interior una part de Yang masculí i també una de Yin femení. En el Yi Jing trobem dos trigrames inversos que representen aquestes dues tendències.

Li Foc est	Kan l'aigua oest

La unió d'aquest dos trigrames origina dos signes:

63 Xi Xi Després de l'acompliment	64 Wei Xi Abans de l'acompliment

Podem veure en els primers trigrames com Li, el trigrama masculí, esta format per dues ratlles masculines i una femenina en el seu interior. El trigrama Li expressa el Yang i el Yang no és masculinitat pura, sinó que té un principi de feminitat en el seu interior. El mateix li passa al signe Kan, que és el signe representatiu del Yin: no és feminitat pura sinó que té un principi de masculinitat al seu interior. Així és el símbol dels taoistes, el Tai Xi.

En aquest símbol el Yin i el Yang s’engendren mútuament d'una forma renovada i constant. Les dues taques volen dir que el Yin té dintre seu 1'embrió del Yang. I al revés també. La interacció perfecta Yin-Yang és el Tao, l’ordre, l'estat suprem.

La parella home-dona, és un micro-cosmos que funciona igual que el macrocosmos, aleshores la unió sexual és una rèplica en petit de la interacció de les forces de la natura. Si és així, van dir els taoistes, una unió sexual perfecta ha de conduir al Tao, i aquest estat s'assimilava fins i tot al concepte d'immortalitat. Els taoistes insisteixen: 1'acte sexual pot conduir a la immortalitat, de tots els actes és possiblement el més benèfic. Per tot això, en el llibre sagrat del Tao, l'art del llit hi té una part important i és especialment refinat.

En 1'antiga Xina sempre se li ha donat molta importància a l’aspecte sexual. Es conserven vuit obres escrites en 86 rotlles de papir escrites entre els anys 220 aC fins al 24 dC, que parlen exclusivament de 1'art del llit. El més antic d'aquests manuals es diu "Trobades entre 1'emperador groc i Sünu, la filla de la ingenuïtat". Aquest era un llibre Jing: el Sünu Jing, o sigui un llibre sagrat. Aquest llibre descriu tècniques sexuals i la seva relació amb la immortalitat.

Havia un mestre anomenat Rong Txen, que era expert en l'art d'alimentar i il·luminar les seves funcions físiques. Absorbia la llavor de la vall misteriosa. El principi d'aquest art és impedir que 1'Esperit de la Vall mori, tot preservant la seva essència vital "Ki". Aleshores el cabell gris es tornarà negre i sortiran dents noves on ja havien caigut.

Aquest art de que parla el llibre consisteix en refrenar-se per no acabar de gaudir, tot fent que el semen "torni enrera" i vagi "cap el cervell" per a reforçar-lo. El llibre assegura que un deixeble de Rong Txen, fent això, va aribar a viure fins a 150 anys. Explicarem amb més detall aquestes tècniques, però abans veiem qui era Sünu, la filla de la ingenuïtat.

Apart de que la bonica història pugui semblar un conte infantil, hi podem trobar una evident significació eròtica. Si més no, aquesta explicació hi troben els taoistes: la petxina, "de pertorbadora forma", és el símbol de 1'órgan sexual femení. I el fet de que després de la sortida de Sünu, la petxina sigui inexhaurible vol dir que si Txieduan sap usar-la no estarà lluny de la immortalitat.

Tenim, però, més dades sobre Sünu.

Per què l'Emperador es va debilitar quan va dividir l'essència femenina, ara representada pel pertorbador instrument? La connotació sexual també és explicada pels taoistes: la debilitat en 1'home sempre esta produïda per què no fa bé 1'acte sexual. La dona és superior a 1'home de la mateixa manera que 1'aigua és superior al foc. Si 1'home no coneix bé la relació sexual, no li serviran de res ni règims ni medicines. El Cel i la Terra duren eternament perquè s’acoblen perfectament, però els homes han perdut aquest secret: per això els seus dies s'escurcen.
Si un home pot aprendre a detenir aquesta declinació de la potencia per 1'art del Yin i el Yang, viurà eternament.
L'emperador va demanar-li a Sünu que li ensenyés els mètodes per a evitar aquesta declinació. La llegenda és apassionant: L'emperador va tenir relacions amb dues-centes dones i va fer 1'amor amb Sünu dotze vegades nou vegades cada dia durant vuitanta dies seguits. Finalment va presentar-se un drac de tots els colors del món i el va fer immortal. Abans de pujar al Cel va aconsellar als seus súbdits que llegíssin el Nei Jing, el Llibre dels secrets de 1'Acupuntura, però es va emportar al Cel el Sünu Jing, el Llibre dels secrets de 1'amor que li va ensenyar Sünu.

Com és possible que nosaltres tinguem ara aquest llibre si se'l va emportar al Cel el Celeste Emperador Groc? Hem de donar les gràcies a un borratxo que ja era al Cel però que de tant en tant baixava a la Terra a beure un licor que feia la senyora Nuji. En un d'aquests viatges es va trobar amb que no tenia diners per a pagar a la senyora Nuji, i li va deixar el llibre. Nuji el va llegir i va practicar amb tots els nois que li apareixien. Diu la llegenda que trenta anys més tard encara en tenia només divuit.

Però, quin era l'ensenyament de Sünu? Ella en deia l'art de barrejar "les boires i la pluja". Una altra llegenda, la llegenda del rei Txiang, ens ho explica.

El rei va voler mantenir aquesta relació i és va tornar completament foll. Molts anys més tard, una poesia de Xiu Tao, ens recorda la mateixa llegenda.

Les connotacions sexuals de la història són evidents. La pluja és 1'esperma masculí. Les boires són els ovaris femenins. En la literatura eròtica xinesa, hi ha una frase ritual: "un cop acabava la pluja, les boires s'escampen" i fa referència a la fi del coit.

Amb aquesta llegenda del rei Txiang, veiem per una banda la importància cabdal de la dona. Ella és qui provoca, ella és alhora la pluja i les boires. Fa perdre el regne al rei, però probablement el fa viure molts anys.

També es pot interpretar la història com que Wu, o més exactament, la noia de la muntanya Wu, no és 1'energia femenina sinó la barreja de les dues energies, l'energia vital comuna als dos sexes, Yin pel matí i Yang per la tarda. Però si no fos per 1'acció del rei Txiang no passava res...
Per als taoistes, aquesta és la versió correcte. Per a ells, les boires i la pluja no són els dos sexes, sinó 1'energia de la unió, el "Ki" que diuen ells. I les explicacions de Sünu tenen com a objectiu desenvolupar aquest "Ki".

Quin és el mètode Sünu, però? L'hem insinuat en un exemple. Recordem-ho: "El mestre Rong Txen absorbia la llavor de la Vall Misteriosa. Així, 1'esperit de la Vall no mor". La llavor és el semen, la Vall Misteriosa el sexe femení. I Sünu, explica que perquè 1'home es proveeixi del Ki, d'aquesta energia, ha d’absorbir 1'essència Yang. A 1'absorbir el seu Yang, 1'home s'enriqueix també amb el Yin de la dona que és molt actiu en el moment de 1'amor i així li "roba" aquesta essència. Acabem-ho d'explicar més clarament. L'home tan sols ha d'emetre el seu semen quan vol procrear. Si no, en el moment desitjat i per 1'esforç de la voluntat o/i amb diverses estratagemes (com per exemple pinçar-se el membre) ha d'aconseguir retenir i fer pujar la seva llavor Yang "cap al cervell". Aquesta llavor Yang sobreactivada ara per 1'esència Yin de la dona. li fortifica tot el cos. L'esforç. però, també ha de ser mental; ha d'imaginar-se o gairebé veure el seu Yang com puja per la columna vertebral fins el cervell. Encara que fisiològicament aquest retorn no és real, si que ho és d'una forma psico-fisiològica. I gràcies a això, amb aquest "coitus reservatus' practicat durant 2.000 anys a Xina, no es creen els traumes del "coitus interruptus" occidental, amb la sensació de pèrdua de vida i de plaer. Aquest és un dels secrets de Sünu. L'altre és la poligàmia.

Hi ha un altre llibre sobre aquesta temàtica. L’Ars Amatòria del mestre Dong Txuang. Aquest llibre esta inspirat també en el Yin i el Yang, i en el Llibre de les Mutacions. En el seu pròleg explica:

Ja que hi som posats explicarem una mica que diu 1'Ars Amatòria. Comença dient que necessàriament ha d'existir complaença entre 1'home i la dona.

I és que les relacions entre el Yin i el Yang han de ser espontànies, mai forçades.
Després es parla de les "embranzides" o empentes. Una empenta ràpida s'ha de semblar al moviment d'una carpa enganxada a una xarxa. Una empenta lenta ha de ser com el vol dels ocells al vent. Aquests moviments s'han d'aplicar en el moment desitjat i anar variant-los. Segons el llibre només existeixen 30 posicions principals i estan designades amb noms deliciosos.

Les "maneres" de fer-ho també tenen el seus noms:

Aquest llibre parla també de les posicions com a orientacions del cos, de quins són els dies i les hores favorables, etc. Per exemple, els dies bons són el senars, els parells no són bons. Els dies de primavera que són dies de 1'element fusta, el cap a d'estar orientat cap a 1'est.
Sobre 1'orgasme explica que 1'home ha de fer el possible per a obtenir el de la dona i també ha de retenir-se el seu set o vuit vegades de cada deu.
Dong Txuang és, però, un elevat moralista. L'acte sexual és abans de res, una meditació. Es un exercici semblat a la contemplació dels 64 hexagrames. Es un apropament al Tao. Es recomana una pregaria al fer 1'amor i es dóna un consell:

Quin és el paper de les dones en aquestes volades místiques? La filla de la ingenuïtat, Sünu, no es mostra massa feminista

Les dones, segons aquest manuals del sexe que comentem, han de ser boniques i desitjables. Si hom se’n va al llit amb una dona lletja o vella, no té possibilitat d'arribar a ser "immortal".
Tot això que hem vist són aplicacions pràctiques tretes del Llibre de les Mutacions. Sembla que aquest llibre no tracti amb igualtat els homes i les dones, però hem de pensar que la poligàmia a 1'Antiga Xina era normalíssima, i no existia la gelosia.
Quan un home es casava amb una dona, es casava també amb les seves germanes i cosines. Si ja tenia altres dones anteriors, abans de cohabitar amb la nova esposa, aquesta contemplava com feia 1'amor amb les altres dones. Si sentia gelosia, perdia les essències Yin. Per gelosia es podia demanar el divorci.

Ah, però també les dones podien arribar a la immortalitat per 1'amor

Entre els taoistes, hi ha Xiwang-Mu, que va ser la Reina Mare del Paradís d'Occident.

Posem un altre exemple. Veiem el cas de Wu-Zhao, una dona fatal. Va ser una emperadriu que va viure a 1'any 655. Va arribar a emperadriu gràcies a les seves intrigues. Sexualment era molt sofisticada: per exemple va fer posar al voltant del seu llit un gran nombre de miralls rodons. Un general va entrar a la cambra i va veure al marit de Wu-Zhao, 1'emperador, assegut a terra i reflectit en els nombrosos miralls. Una mica cap quadrat, va dir que allò era un mal presagi.

L'emperador va ordenar retirar el miralls, però efectivament va morir molt aviat. L'emperadriu va fer tornar-los a posar, i es va donar a una vida d' orgies i bogeries sexuals fins a l'edat de 70 anys. Hi ha un poema que recorda aquesta època.

Aquesta història ens adverteix una mica sobre els perills de la multiplicació contra la Natura; i així ho explica també el Yi Jing. Hi ha moltes histories de transformacions de dones en guilles. Aquestes histories estan inspirades en 1'evolució del trigrama aigua (dona) en terra (guilla que viu a les coves).

També s'expressen prohibicions. Per exemple, no es pot unir el Yin i el Yang quan.

• És el primer i 1'últim dia del mes el primer i 1'últim quart de lluna plena
• Quan hi ha trons, vent o pertorbacions del Cel o de la Terra
• Just després d'haver begut o menjat
• Quan esta cansat quan t'acabes de rentar els cabells i la pell no està ben seca
• Quan un esta massa content, encoleritzat, trist, espantat o malalt.
• Quan es torna de viatge
• Quan s’està prop d'una muntanya, d'un riu, d'un graner, d'un pou o d'un forn de cuina.

I afegeix una llarga llista de dies concrets en que no es pot unir el Yin amb el Yang, en total més de 200 per diferents motius.

En el segle II dC., l'església taoista es va convertir en una espècie d’exèrcit clandestí. Es va organitzar així una important rebel·lió que va ser coneguda com la rebel·lió dels Turbant Grocs. L’exèrcit no podia filar tan fi, i es va haver de popularitzar entre els seus membres 1'Ars Amatòria, instituint "La Unió dels Alès" com a cerimònia sexual. Aquesta vulgarització, era com tirar per terra els 64 hexagrames i barrejar-los per escollir-ne un, però els resultats varen ser exitosos. Amb la cerimònia dels alès, els taoistes varen guanyar molts adeptes.

Quan un noi arribava als vint anys anava al falanesteri on ensenyaven el procediment de la barreja dels alès, dels Tres, dels Cinc, dels Set i dels Nou, i la unió dels nois i les noies. S'ajuntaven els quatre ulls, els nassos, les dues boques; les dues llengües i les quatre mans; i així s'oposaven exactament el Yin i el Yang. No hi havia d'haver gelosia, tothom podia fer-ho amb tothom. Els homes intercanviaven les seves esposes, la cosa més important era la luxúria. Els pares i germans s'ho miraven sense posar-se vermells... Els que s'entregaven a aquestes pràctiques estaven protegits de mals i perills i a través d’aquesta cerimònia, s'arribava al Tao.

Aquesta espècie de misticisme sexual que era com una versió caricaturesca del Yi Jing, es va imposar durant molt de temps. Fins l'any 1855, encara hi havien sectes que practicaven aquestes teories. Les coneixem com taoisme tàntric. La bona moralitat de 1'època els 'va perseguir físicament, i els taoistes tàntrics es varen reunir en una plaça forta. Abans de rendir-se, van preferir morir. Centenars d'homes i dones van morir cremats en aquesta fortalesa encesa: varen morir cremats, però, practicant fins l'últim moment.

Acabarem parlant una mica de la conjunció del Sol i la Lluna. Era el segle VII dC. quan el misticisme sexual xinès va ser exportat a India i adaptat pel almenys dues sectes; els Vajrayanas i els Saktas. La primera era una escola búdica i l'altra era hindú. Per ambdues, la unió sexual era el principal medi per arribar a la salvació. El seu "importador" va ser el savi Vasistha, un fill de Brahma que durant varis segles havia practicat la doctrina de pobresa, meditació i dejuni, paral·lela al pensar, esperar i dejunar de Shidarta.

Vasistha s'havia fet immortal però no tenia el Nirvana, ni tan sols el Tao. Portava una vida edificant, però s'avorria, no trobava res en lloc. Ni en 1'ombra dels arbres ni en els ulls dels pobres.. E1 seu pare, el Déu Brahma el va cridar i li va dir: "Per què no estudies la disciplina xinesa?" Vasistha va dubtar. Va anar a meditar i dejunar vora el mar. Allà se li va aparèixer la deessa suprema i li va dir: "Ves a Xina, allà trobaràs la veritat". Vasistha va anar a Xina i allà va trobar a Buda, tot envoltat d'una colla de seguidors alegres i feliços. Tots anaven nusos, s’emborratxaven amb alcohol, menjaven carn i fornicaven. Era aquesta la veritat promesa? Buda li va dir que el Iogui estava més enllà del bé i el mal, i que podia cometre 5 pecats, 1'alcohol, la carn, el porc, els cereals i el sexe indiscriminat. Vasistha va aprendre també l'orígen Yin-Yang del Llibre de les Mutacions, va conèixer el Yi Jing i va entendre com aquest llibre s'havia convertit en aquest "procediment per alimentar el Principi Vital". Vasistha després d'això va tornar a India i va fundar el Tantrisme.

E1 tantrisme ignora els hexagrames i les seves aplicacions pràctiques (Meditació, endevinació) però autoritza aquestes recomanacions del Yi Jing quan diu:

Per al Tantrisme la veritat suprema esta a 1'interior del cos. E1 tantrisme reprèn aquesta dualitat-unitat Yin-Yang, i la dualitat del sexe es fa una en un mateix. En comptes de "llegir" els hexagrames "llegint" el món (Fu Shi), recrea el món en el propi interior, macrocosmos-microcosmos. E1 futur, pel tantrisme, és assumir el passat i arribar als orígens. Es com llegir enrera la Llei del canvi. I el Yin i el Yang, que sempre es contenen 1'un en l'altre, es transformen en un hermafroditisme innat. Un tantra va exclamar un dia:

Aquesta exclamació serena i desesperada esta recorrent el món des de fa segles. Es el signe Li, el, el foc:

Abasta entre dues ratlles Yang, un Yin ben protegit. Es el signe de 1'ésser humà. I és també la darrera explicació que el Yi Jing ens dóna. Dins d'un home hi ha una dona, i dins d'una dona, un home.
El tàntric, tot tractant d'arribar a hermafrodita per la salvació (convertir-se en Déu) admet francament aquest dualisme sexual que es troba en 1'ésser humà. Pensa que hi ha dues xarxes nervioses tot al llarg de la medul·la, una és la femenina i és la Lluna , 1'altre és la masculína i és el Sol. Però se li fa necessari superar aquest dualisme, i el tantra crea una nova xarxa asexuada.
Amb les relacions amb les dones o 1'altre sexe, es propicia la creació d'aquesta xarxa "purificada". No és necessària la unió real. Una abraçada imaginària amb una dona imaginària, pot servir. Aleshores el tantra es concentra en un punt situat quatre dits per sota del melic, realitza aquesta abraçada imaginària, i fa que la seva llavor pugi fins aquest punt. Aquesta llavor s'uneix en aquest punt en la pròpia essència femenina, i d'aquest amor incestuós amb ell mateix pot créixer aquest ésser més pur, aquesta xarxa no asexual, no dual, única.

I tot això, aquest barrejar homes i dones, no és més que una de les sàvies lliçons del Yi Jing. Tant pesa el signe Yin com pesa el signe Yang, i de la seva unió i combinació, surten tots els fills i filles de la Terra i totes les coses.

(c 1997) Arian Botey