El concepte de mutació
Cal insistir. L'haurem trobat moltes vegades el concepte de
mutació en aquestes pàgines de l'Yi Jing, però hi insistirem
una mica més. Sempre i constantmente haurà una mutació d'un
signe cap un altra, una transició perpètua. Aquí la gràcia
eterna del llibre de les Mutacions.
Cal pensar que a Orient, el punt de mira no està posat en com son
les coses sinó en el moviment canviant de les
coses. Els 64 signes, així com també els 8 trigrams, no són
representacions de coses o fets estables sinó de coses en
moviment. El Llac no representa el llac sinó la funció del
llac, el tro no és el tro sinó la funció del tro.
Insistim un cop més. Els 64 hexagrams no són hexagrams acabats
i estables sinó en moviment constant, en un estat de mutació.
De quina manera pràctica fem real aquesta mutació? Doncs pel
canvi d'una línea en una altra. Una de les sis línees de
l'hexagram serà mutant i es transformará de Si a No o a
l'inrevés. Això originarà un segòn hexagram. De la transició
del primer al segón és on trobem la idea del moviment, dela
mutació, del canvi.
Un hexagram està format per sis línees, una barreja de Yins i
Yangs. Que una línia faci mutació voldrà dir que una línia
Yin es transformarà en una línia Yang, o a la inversa. Però
com saber quina línea o línies poden fer mutació?
El procediment de lectura de les monedes o les varetes de
aquil.lea ens dóna la clau. Vegem-ho.
Lectura amb monedes
La utilització de monedes és un mètode abreujat que
pot servir perfectament per a la determinació d'un hexagram i de
la seva mutació. Nosaltres recomanem el sistema de lectura amb
varetes d'Aquil.lea que explicarem més endavant, però aquest
sistema és perfectament vàl.lid.
Caldria fer servir monedes xineses antigues que disposen d'un
forat al mig i en una de les seves cares hi ha un rostre. A manca
de monedes xineses podrem fer servir tres monedes qualsevol, que
tinguin una cara humana representada en una de les seves cares.
Farem servir els llençaments per a determinar línies masculines
o femenines i alhora, fortes (o velles) i dèbils (o joves).
Es llençaran doncs les tres monedes a l'aire sis vegades. Cada
llençament determinarà una línia d'un hexagram.
Les tres monedes quedaran lògicament unes com a "cara"
i altres com a "creu".
Valorarem les creus com a Yin, amb dos punts. Les
"cares" seràn Yangs, i valdràn 3 punts. Els resultats
possibles seràn quatre:
| Cara-cara-cara | 3+3+3 | 9 | Gran Yang o Yang vell | Mutable | |
| Creu-creu-creu | 2+2+2 | 6 | Gran Yin o Yin Vell | Mutable | |
| Cara -creu- creu | 3+2+2 | 7 | Petit Yang o Yang jove | No mutable | |
| Cara - cara- creu | 3+3+2 | 8 | Petit yin o yin jove | No mutable |
Llençarem les tres monedes sis vegades, i cada vegada quedarà determinada una de les línees de l'hexagram.
Começarem per la part inferior de l'hexagram i anirem
pujant fins a la part superior.
Quan fem la lectura, haurem de considerar com a hexagram
principal el que hem obtingut, però també com a aplicació de
la mutació, tots els hexagrams que per aparició de línies
mutants es generin. Veiem un exemple. Suposem qyue hem obtingut
l'hexagram 2, anomenat Kun, i format per la superposició de dos
trigrames iguals, dos KUN. Imaginem, però, que la primera línia
que hem obtingut és mutant. l'hexagram mutarà doncs al 24, FU,
segons es pot veure seguidament.
| Mutarà a | ||
| 2 |
passa a |
24 |
Per a sel.leccionar l'hexagram partirem dels dos trigrams, l'inferior (el primer que obtindrem) i el superior. La següent taula ens portarà a l'heexagrama que hagi sortit de la lectura.
| Trigrama superior |
||||||||
| Trig. inf. |
||||||||
| 1 |
34 |
5 |
26 |
11 |
9 |
14 |
43 |
|
| 25 |
51 |
3 |
27 |
24 |
42 |
21 |
17 |
|
| 6 |
40 |
29 |
4 |
7 |
59 |
64 |
47 |
|
| 33 |
62 |
39 |
52 |
15 |
53 |
56 |
31 |
|
| 12 |
16 |
8 |
23 |
2 |
20 |
35 |
45 |
|
| 44 |
32 |
48 |
18 |
46 |
57 |
50 |
28 |
|
| 13 |
55 |
63 |
22 |
36 |
37 |
30 |
49 |
|
| 10 |
54 |
60 |
41 |
19 |
61 |
38 |
58 |
|
L'oracle amb les varetes d'aquil.lea
Per a la lectura del Yi Jing amb varetes d'Aquil.lea
se'n necessiten precisament 50. Un d'ells es deixa apart i no es
tindrà en compte.
Amb les 49 varetes que ens queden en fem una pila i la dividim en
dues.
Seguidament agafarem una vareta de la pila de la dreta i la
subjectem entre el dit anular i el petit de la mà esquerra.
A continuació, agafarem la pila de l'esquerra amb la mà
esquerra i amb la mà dreta anem treient d'aquest manat de
varetes, grupets de quatre en quatre fins que a la mà esquerra
restin quatre varetes o menys.
Aquesta resta es guarda entre els dits anular i mig de la mà
esquerra.
Tot seguit farem la mateixa cosa amb la pila de la dreta, és a
dir, l'agafarem amb la mà esquerra i n'anirem treient grups de
quatre fins que ens en quedin quatre o menys. El saldo que ens
quedi es posarà entre els dits mig i índex de la mà esquerra.
En aquest moment, la suma de les varetes que tenim a la mà
esquerra serà o bé 9 o bé 5.
Les possibilitats són 1+4+4, 1+3+1, 1+2+2 o bé 1+1+3.
D'aquí resulta que el número 5 és més fàcil d'obtenir que el
número 9.
De totes maneres, en aquest primer reconte, la vareta primera
que hem posat entre els dits petit i anular de la mà esquerra no
es té en compte, o sigui que si hem obtingut un 9 direm que és
un 8, i si hem obtingut un 5 serà un 4.
El número 4 significa una unitat completa i se li dóna el valor
3. El número 8, en canvi entrarà en el càlcul amb el valor 2.
Aquesta aparent complicació la podem resumir dient que en la
primera comptabilització de les varetes d'aquil.lea, si ens surt
9 diem que val 2, i si surt 5 diem que val 3.
De moment deixarem aquestes varetes apart i seguirem amb la
resta. Juntarem la resta en una sola pila i la dividim en dues
tal com hem fet abans.
Tornem a prendre una vareta de la pila de la dreta amb la mà
esquerra i la posem entre els dits petit i anular.
Fem el recompte com abans, és a dir, agafarem la pila de
l'esquerra amb la mà esquerra i anirem treient grupets de
varetes de quatre en quatre fins que en quedin quatre o menys.
Posarem el saldo entre els dits anular i mig.
Agafarem ara la pila de la dreta amb la mà esquerra i treurem
grups de quatre en quatre. El saldo el col.locarem entre els dits
mig i índex.
Comptarem ara quantes varetes tenim a la mà esquerra, la primera
inclosa. Els resultats possibles són 8 o 4. De ben segur ens
trobarem amb una de les següents combinaciopns: 1+4+3 ,
1+3+4 , 1+1+2 o bé 1+2+1, o sigui que les possibilitats ara
d'obtenir un 8 són lesmateixes que d'obtenir un 4.
Com abans al 8 li donem el valor 2 i al 4 el valor 3.
Amb la resta de les varetes es fa per tercera vegada aquesta
operació i obtenim de bell nou o un 4 o un 8, o sigui 3 o 2.
Sumarem ara els valors que hem donat a cada extracció, i podem
obtenir 9, 8, 7 o 6. Així determinem si hem obtingut un Yin vell
o jove o un yang vell o jove.. Aquest serà el primer,
l'inferior, de la sèrie de 6. O sigui que aquesta aparentment
complexa operació l'haurem de realitzar 6 vegades.
| Resultat real |
Resultat adscrit |
Valor assignat |
|
| Primera extracció |
9 5 |
8 4 |
2 3 |
| Segona extracció |
8 4 |
8 4 |
2 3 |
| Tercera extracció |
8 4 |
8 4 |
2 3 |
La suma dels valors assignats, o sigui dels 2 o 3, pot tenir un dels 4 valors, que assignem als Yin i Yang de la següent manera:
| 2 + 2 + 2 | 6 | Yin vell | Mutable | |
| 2 + 2 + 3 | 7 | Yang jove | No Mutable | |
| 2 + 3 + 3 | 8 | Yin jove | No mutable | |
| 3 + 3 + 3 | 9 | Yin vell | Mutable |
Així anirem fent fins a obtenir les sis línies que formaran l'hexagrama. Cal insistir en que:
- Es comença per la part inferior.
- Obtindrem dos trigrames que posats un sobre l'altra faran l'hexagrama
- Per trobar el número corresponent cal fer servir la taula abans mostrada