YI Jing
Històries sobre el Yi Jing i Xina
Introducció
Aquest conjunt d'escrits i idees sobre el Yi Jing, no son
més que una meditació personal al voltant de textes extrets de
varis llibres, la bibliografia dels quals podreu trobar en
aquestes pàgines. No sóc sinòleg, per la qual cosa agrairia a
qualsevol persona entesa en els temes que es tractaran la seva
ajuda per ampliar aquets coneixements. Tampoc sócun autor de
textes sinó més aviat un lector de textes aliens, i si trobeu
fragments complets extrets de llibres, no us en extranyeu. Estic
fent de recolector de textes i tractant d'unir-los per poder
oferir una entrada al llibre de les Mutacions, el millor sistema
de meditació i oracular que existeix (segons a mi em sembla).
Els sistemes de
lectura oracular a Xina.
Diuen alguns historiadors que el primer llibre va ésser una
tortuga (estem parlant de l'any 4500 aC). A Xina domina la
dinastia dels Shang. En aquells misteriosos i desconeguts temps,
es "llegia" una tortuga com qui llegeix una novel.la.
Per llegir una tortuga no era suficient disposar d'una
làmpara. S'encenia un foc i es procedia al sacrifici d'un
d'aquets animals. Les tortugues a l'Antiga Xina eren un símbol
d'eternitat.
Els xinesos eren conscients del sofriment que anaven a
produïr a l'animal, però aquest sofriment era poc important
davant del profit que s'en treia, encara que fós un profit
simbòlic. Cal recordar que la closca de la tortuga era, pels
xinesos, la representació de la Terra i el Cel.
S'obria la tortuga pel mig, de viu en viu, com si fos un
llibre. A la seva base ventral, es gravava una incisió amb un
punxó escalfat al roig, que tallava 5 línies de la closca.
Ouedaven unes ratlles marcades. S'acostava la closca al foc, i
apareixien unes esquerdes en els dotze espais o cases. Hi havia
uns 300 tipus d'esquerdes registrades. La seva combinació era
com una inmensa novel.la canviant i diferent cada vegada, una
novel.la que parlava de tot, de forma intemporal. Aquest és
1'avantatge dels símbols sobre els textes: els símbols són
intemporals i per això tant poden parlar-nos en el present, com
en el passat, com en el futur.
Un altre sistema oracular més freqüent era la lectura dels
omóplats dels bous i posterior inscripció de les consultes en
el propi omòplat. Prop del riu Iang-Tsé, es van trobar prop de
10.000 omòplats amb inscripcions. Fins i tot ara, a molts pobles
de la Xina es possible comprar omóplats d'aquest tipus, però
gairabé tot són falsificacions. Aquest inmens tresor que
actualment hauria pogut aclarir tants misteris d'aquella època
va ser destruit: Aquells óssos es trituraven per fer-ne un remei
universal que es deia óssos de dragons.
Diuen els sinòlegs que acostar-nos a la història de 1'Antiga
Xina és una tasca difícil. L'any 299 aC. en unes excavacions
fetes en tombes antigues, es va trobar un arxiu de bambús
escrits, que contenien tota la història dels darrers 1.000 anys.
Malauradament els "arqueólegs" que havien fet el
descobriment varen utilitzar aquests bambús com a torxes,
destruint així la inmensa majoria de documents. Els que es varen
salvar han permés, per comparació de les seves inscripcions amb
les dels óssos de dragons, constrastar i refer la història de
30 reis Shang i d'altres coses.
D'on ve aquesta afició a les tortugues? Una vegada va
aparèixer una tortuga amb uns dibuixos màgics sobre la closca.
* *
* * |
* * * * * * * * * |
* * |
*
*
* |
*
* * *
* |
*
*
*
*
*
*
* |
*
* *
* *
* *
* |
* |
* *
* *
* * |
La closca apareixia dividida en 9 parts i en cada una
d'aquestes parts havia una sèrie de senyals. El que fa
interessant aquesta closca és que si sumem els senyals en
qualsevol sentit, horitzontal, vertical o en diagonal obtenim la
mateixa suma: 15. Això no deixaria de ser un joc divertit si no
fos que va passar uns 3.500 anys aC. (4.400 segons altres fonts).
Origen mitològic
de Xina
Podriem trobar-li algún misticisme en el número 15? Si
partim de l'origen mitològic de la Xina, si. El pimer home, el
seu Adam, va ser P'an-ku. Aquest primer home va nèixer i donar
forma al Cel i la Terra. Cada dia el Cel s'elevava dos metres i
la Terra es feia mes consistent. I cada dia P'an-ku creixia
també dos metres, i així tot al llarg de 18000 anys. Després
va veure el que havia fet i va plorar. Les seves llàgrimes van
formar el Iang Tsé i el Riu Groc. Va respirar i va aparèixer el
vent, va parlar i va aparèixer el trò, quan estava de bon humor
el temps era bo, i quan s'enfadava apareixien les tempestes. I al
morir va trencar-se en cinc trossos que van originar les cinc
muntanyes sagrades. Els seus ulls van ser el Sol i la Lluna, i
els seus cabells les plantes i arbres. I així es van originar
els cinc elements, els cinc punts cardinals i els cinc colors: Un
total de 15 elements, una mica diferents dels occidentals. El
centre, per exemple, és la Terra Groga, i al seu voltant
s'ordenen les quatre direccions, el Nord, associat al color
negre, l'hivern, i l'aigua. El Sur, d'on ve l'estiu, el Foc,
L'Est és d'on ve la primavera, i s'associa amb la Fusta.
Finalment, l'Oest s'associa a la tardor, i el seu element és el
Metall.
| Elements |
Aigua |
Foc |
Fusta |
Metall |
Terra |
| Punts cardinals |
Nord |
Sur |
Est |
Oest |
Centre |
| Colors |
Negre |
Vermell |
Verd |
Blanc |
Groc |
El primer
rei: Fu Shi
En aquesta època aparèix el primer rei conegut de Xina: Fu Shi. Aquest
rei-emperador va ser l'inventor de l'escriptura i 
creador dels hexagrams del Yi Jing. La seva
vida apareix situada a l'any 2852 aC. Va regnar amb la seva dona i alhora germana
Niu-Kua. És en aquest regnat que l'endevinació creix i es fa popular, especialment
la que ja hem esmentat de la lectura de tortugues. Doncs aquest era el primer
sistema de lectura del Yi Jing. El sistema emprat actualment (varetes d'aquil.lea)
estava reservat a les bruixes. En els dos cassos (tortugues o varetes) sempre
es considerava la mutació o canvi, en la qual un hexagram en origina
un altre de sexe oposat, com veurem més endavant.
Però tornem a la història. Nin-Kua, la germana i esposa de
Fu-Shi, i també va fer moltes coses pel poble xinès. Se'ls
representa portant a la mà un compàs i una esquadra. Gràcies a
haver "escampat cendres" van poder controlar les
crescudes del Riu Groc, i van iniciar l'època de les grans
invencions.
Es passa de la vida salvatge a la vida civilitzada, encara que
fós d'una manera molt primitiva. Per a aconseguir terres de
conreu, Nin-Kua va fer cremar matolls i assecar pantans. També
és l'época en que s'inventa el matrimoni i les escriptures.
I van crear el Yi Jing. Un texte del propi llibre ho explica:
| Abans, quan la llei de tot el que havia sota el
Cel estava en mans de Fu Shi, aquest va aixecar la vista
i va estudiar les brillants formes que es movien pel Cel.
Seguidament va contemplar tot allò que representa la
Terra; va observar les particularitats dels animals i
dels ocells, i els diferents recursos del sòl. Molt més
a prop d'ell mateix, en la seva pròpia persona, va
trobar coses dignes d'interès, i més lluny, en les
coses en general, altres elements interessants. Aleshores
va inventar vuit figures de tres línies cada una: Vuit
figures que havien de servir per a comprendre la
intel.ligència de la Natura i classificar les miríades
d'éssers i coses... |
Origen dels
8 trigrams.
L'origen dels vuit signes originadors o trigrams esta en dues
formes simples:
La línia contínua, associada al senar, al
masculí, al si, a l'estiu, al Sol, al Yang
i la línia discontínua, associada al parell,
al femení, al no, a l'hivern, a la Lluna, al Yin
Fu Shi, conscient de que amb dues opcions tan sols poques coses es podien imaginar,
va combinar aquestes dues en vuit combinacions de tres, els 8
trigrames. De la combinació dels trigrames de dos en dos, neixen els 64
hexagrames que formen el Yi Jing actual.
El tirà Shou
Shin
Hem d'esperar però a Shou Shin, un tirà que va governar Xina
i va destacar per la seva crueltat:
| ...es va separar d'ell mateix i del Cel i va fer
crèixer l'odi entre el seu poble i ell, Un matí
d'hivern va fer detenir unes persones que travessaven un
corrent d'aigua glaçat, i els va fer tallar les cames
per sota els genolls per veure com reaccionava la mèdula
dels ossos amb el fred. Una altra vegada va fer arrencar
el cor del seu conseller i oncle per veure com era el cor
d'un home savi... Va inventar suplicis com el
del cilindre de coure: un cilindre on es tancava la
víctima i que era situat sobre el foc. Es deixava a la
víctima l'opció de deixar-se coure o saltar a les
flames...
Va inventar orgíes on homes i dones nus es
banyaven en piscines plenes de vi, i corrien per
"boscos de carn" en els que feia penjar de les
branques, menjars condimentats com si fóssin fruites...
|
Suplicis, torments, orgies... fins a quin punt era veritat tot
això no ho podem saber. Els antics historiadors xinesos quan es
produïa un canvi de dinastia, no dubtaven en inventar
monstruositats a la dinastia anterior...
El rei Wen
La dinastia dels Shin va governar des del 1027 aC fins al 222
aC. Al mateix temps que aquest primer Shou Shin, va governar el
que era conegut com el rei Wen, "el civilitzador". Xina
estava dividida en varis regnes que lluitaven constantment. El
rei Wen va suprimir les tortures. En una espècie de comunisme
voluntariós va aconseguir que els pagesos es cedissin els seus
camps els uns als altres. En els matrimonis, l'esposa principal
afavoria la unió del marit amb altres esposes per a poder tenir
molts fills, fins a 100. Shou Shin no veia tot això que fela el
seu coetàni Wen amb bons ulls, i li feien por els 100 fills que
ja havia aconseguit. L'any 1143 aC. el va fer empresonar. Aquell
dia van passar diferents prodigis: Una muntanya es va esfondrar,
una dona es va convertir en home, van aparèixer dos Sols...
Però el rei Wen va restar empresonat. Per poder sobreviure, a
més de practicar ioga, va dibuixar a les parets de la seva
cel.la els vuit trigrames, que més tard va ampliar als 64 del Yi
Jing actual. Els va donar un nom i una significació, extreta
dels trigrames originaris.
Divuit anys han de passar fins que els fills del rei Wen es
revolten contra Shou Shin i el derroten. El tirà es suicida,
colectivament amb les seves concubines i esposes. El rei Wen és
alliberat, malalt i delicat però somrient.
Els fills li volen mostrar les meravelles del món, però el
rei Wen els talla i els mostra les parets de la seva cel.la amb
els 64 signes...
| M'agrada imaginar al rei Wen presoner a Yu-li,
mirant les 64 figures. Cada hexagram té el seu sentit
místic, brilla amb una significació pregona. Wen els fa
dir la qualitat de diferents objectes de la Natura, o els
principis de la societat humana, o la condició actual o
possible del seu regne. Denomina cada hexagram amb un
terme descriptiu de la idea amb la qual havia connectat
el seu esperit. Tot seguit desenvolupa aquesta idea amb
una nota d'exhortació o d'advertència. És una
magnífica primera tentativa de limitar les bogeries de
l'endevinació amb els llassos de la raó... |
El primer llibre havia sigut una tortuga, el segon les parets
d'una cel.la.
Wen va fer rei al seu fill per poder dedicar-se a l'estudi
dels signes. Quan va morir, un dragó de set colors se'l va
emportar al Sol. Després del regnat del fill del rei Wen, va
regnar Tan, el seu germà petit, més conegut com el "duc
de Txou" que va ser qui va completar l'obra de Fu Shi i
del rei Wen.
De la mateixa manera que els historiadors atribuien històries
sòrdides a Shou Shin, també al rei Wen se n'hi atribueixen que
podrien semblar macabres. Per exemple, per agradar a un rival
seu, va fer servir una sopa feta amb el cos d'un dels seus fills
(en tenia 100!). Tot això, els sacrificis rituals etc, formen un
teló de fons que ens permet imaginar com anaven les coses per
aquell temps.
La innovació que el duc de Txou va incorporar als 64 hexagrames
va ser que va imaginar que cada línia continua podia
"mutar" a una línia trencada i al revés. Així, a
cada hexagrama li va trobar 8 explicacions més. Quan va morir,
el llibre estava acabat en forma de 64 fulls, encada un dels
quals havia un hexagram explicat
Una gerra amb angles no té res en comú amb una
veritable gerra rectangular.
Quina desgràcia per aquesta gerra! |
Imaginem que governo un pais petit, amb pocs
habitants.
Els meus súbdits tindrien embarcacions que no haurien de
fer servir, els ensenyaria a no tenir por de la mort, i
no haurien d'allunyar-se...
Per molts carruatges que existissin, no caldria viatjar
en ells.
Encara que tinguéssin armes i cuirasses, no les
mostrarien a ningú.
Trobarien bo el seu aliment, rics els seus vestits,
còmodes les seves cases, felicitat en les seves costums.
Encara que els regnes veïns estéssin tan a prop que
podéssiu sentir els gossos bordar i el cant dels galls,
els homes d'aquest petit país no desitjarien mai
abandonar-lo. |
Confuci
La història del llibre de les mutacions es reemprèn uns 600
anys més tard. A les afores de la ciutat de Qu-Fu es celebrava
un matrimoni talment desproporcionat. Un home de 74 anys es
casava amb una jove que no havia fet els 15. Era el que a
l'antiga Xina en deien una "unió salvatge".
Lògicament, la jove esposa tenia por de no tenir fills, però el
"nuvi" s'havia preparat. En els dies pròxims al
matrimoni eren freqüents els apropaments amb serventes i noies
per a "virilitzar-se", tot apropiant-se de l'essència
Yin de les dones i retenint l'esperma. També es feien servir
anells de jade i altres artilugis. Malgrat la preparació que
portava, la nit de nuvis tot va fallar. De totes maneres la noia
va quedar en estat.
La noia, que es deia Zheng Sai, va marxar a un
temple en la part alta d'una muntanya, per pregar per la
seva fertilitat. Tot al llarg del camí, les plantes i
els arbres la saludaven tot movent les fulles i fent
pujar i baixar les branques quan ella passava.Tot això
ereb bons presagis.
Però a la nit va tenir un estrany somni. Se li va
aparèixer el Senyor de les Aigües i li va dir
--Tindràs un fill, que serà un savi. I el deixaràs en
una morera buida.
Més tard va tenir un altre somni. Va veure cinc homes
vells que portaven un unicorn cobert d'escames. L'unicorn
va agenollar-se i va escopir una peça de jade als peus.
En aquella peça de jade es podia llegir: "Un
nen nascut de l'essència del jade succeirà a la
dinastia decadent com un rei sensa corona".
Zheng Sai estava en estat. Era el fruit de l'esperit de
jade? Va donar a llum en una caverna coneguda amb el nom
de "la Morera Buida". Hi va haver miracles,
esperits femenins van untar la caverna amb perfums, i uns
dracs muntaven guàrdia. Va sortir una font d'aigua
calenta per a poder rentar el nen i sonava una música
celestial. |
Això passava l'any 551 aC. No és massa difícil trobar
paralel.lismes entre aquesta història i la del naixement de
Crist. L'estable no es la cova? I l'Esperit Sant cristià no és
l'esperit del jade? I l'incens dels mags no és un perfum? I els
dracs no podrien ser el bou i la mula? No era Zhang Sei una verge
gràcies a que el seu marit tenia 74 anys?
Al fill de Zhang sei li van dir Kiu. Va passar els tres primers
dies a terra, amb l'essència de la terra com a únic aliment. El
cognom d'aquest nen era Kong Tseu. Nosaltres l'hem rebatejat com
a Confuci.
Confuci va portar una vida gris. Als 34 anys es va aficionar a la
música i més tard va ser ministre de justícia sense massa
èxit. Als 73 anys es va retirar i va començar a estudiar el Yi
Jing. Va dir "si aconseguissiu afegir 50 anys a la meva
vida, tots els dedicaria a la lectura del Yi Jing. Només
llavors els meus errors començarien a no ser massa greus"
Va escriure el text conegut com "Les 10 Ales", que
forma part del Yi Jing.
Així doncs, l'autoria del llibre de les mutacions esta
compartida per Fu Shi, el rei Wen, el Duc de Txou i Confuci.
Confuci va morir l'any 479 aC. Quan va morir cantava,
acompanyant-se amb un llaút: El pic sagrat s'ensorra, la biga
mestra cedeix, el savi se'n va com una flor marcida..."
Lao Tsé
Es després de la seva mort que el culte a Confuci comença.
Molts dels comentaris de que parlavem en el llibre dels canvis
són deguts als seus deixebles. Però per a poder arribar a una
comprensió més íntegra del Llibre de les mutacions cal
parlar una mica de Lao Tsé.
Rebutjem l'astúcia. Rebutgem l'amor pels guanys i
mai més no haurà ni lladres ni bergants.
Antigament, l'home perfecte de Tao era tan subtil, tan
penetrant i tan profund en els seus pensaments que
dificilment podria ser comprès.
Ja que no pot ser entès, jo intentaré descriure'l:
És caut, com aquell que creua un llac a lhivern.
Prudent, com aquell que tem al seu veí.
Modest, com un dispeser.
Suau com el gel quan es fon.
Senzill, com la fusta que encara no ha estat treballada.
Buit, vom una vall,
fosc com les aigües tèrboles.
Quí pot aclarir la fosca, quen és ella que es va
transformant lentament en llum?
Quí pot calmar la turbulència, quen és ella que es va
calmant poc a poc?.
Quí pot impulsar allóo que està estancat, quan és
allò que progressa demica en mica?.
Aquell que segeuix aquests preceptes, no desitja la
plenitut,
i perquè no ha arribat a la plenitut, per això, es
renova. |
Lao Tsé havia viscut més o menys en la mateixa època que
Confuci, i és conegut com l'autor del llibre Tao Te Jing,
o el llibre del camí i la seva virtut. De totes maneres, però,
aquest llibre podia haver estat tan sols un recull d'aforismes
presos de diferents mestres, ja que la vida de Lao Tsé va ser
més aviat legendària, si més no tal i com ens l'explica Sima
Quian, un eunuc que va viure el segle I. Segons ell, Lao Tsé
hauria nascut l'any 570 aC.
Lao Tsé havia passat 9 vegades
9 anys meditant dins l'úter de la seva mare. Va néixer, doncs, un nenet de 81
anys amb els cabells blancs, per això se li diu Lao, que vol dir vell. Viuria
encara 200 anys més.
Lao Tsé seria, en certa manera, un contrincant, un enemic
intelectual de Confuci. Sovint es ridiculitzaven mutuament.
Cavalcant en un búfal blau, Lao Tsé va marxar a l'Est. Allà
feia ja molt de temps que un oficial de policia l'esperava. Es
deia Yin Xi. Yin Xi estava des de feia molts anys en una cabana
prop del cami i allà "mirava". Però... què mirava?
Estava esperant l'arribada d'un sant, advertit per o bé per el
pas d'un estel resplandent o bé pels seus propis estudis
d'astrologia. El que esperava realment era el pas de lao Tsé,
cosa que finalment es va produïr. "Mirar" és sinònim
de contemplació.
Lao Tsé i Yin Xi van marxar cap a la India, on van ser alumnes
de Buda. Lao Tsé va ser deificat i adorat com un buda, i va
escriure el Tao.
El Tao no és un tractat filosòfic, no aporta més que
conclusions però no s'hi pot trobar cap demostració. La seva
lectura, si es disposa d'una traducció seriosa, convida al
lector a un inacabable qüestionament del món i l'enfonsa en un
misticisme melangiós i poètic. Són 81 capítols curts que,
juntament amb aforismes subtils, creen una impressió de somni.
Qui vulgui disminuïr alguna cosa, primerament
l'haurà d'engrandir.
Allò que és més suau domina allò que és més dur.
Es condueix un gran estat de la mateixa manera que es
fregeix una paella de peix. |
És un tractat molt polititzat que, tot interpretant-lo a la
seva manera, va interessar bastant als nazis...
Tao és el misteri del misteri. L'ordre misteriós que regne en
el món. És una paraula màgica o religiosa, és l'art de
comunicar el Cel amb la Terra. Si del conjunt de trigrams i
hexagrams del Yi Jing n'extreiéssim l'essència, això seria el
Tao.
La diferència és que el Tao força a la no actuació: Per
què actuarsi el Tao és inevitable?. El Yi Jing és tot al
contrari: Dóna lliçons constructives i convida a avançar.
Cal considerar el Tao com una ala més del Yi Jing: L'ala
de la moderació. Tot aquell que vulgui entrar en el Yi Jing amb
excessiu entussiasme, faria bé de llegir el Tao abans, per
retornar al seu lloc el geni inventiu dels homes. Una història
taoista ens ho mostra:
Es fa una competició en la que dos homes fan una
aposta per feure quí dibuixa una serp més ràpidament i
millor. Un dels dos va molt ràpit i quan acava, l'altre
està encara a mig dibuix. El que ha anat tant ràpit,
decideix millorar el seu dibuix i afageix peus a la serp.
El company diu: "Has perdut. Una serp no té
peus" |
Tsing Txe Huang i la cremada de llibres
Les dues dinastíes Txou van durar uns 1000
anys.Entre els anys 400 i 200 aC. va haver una època de querres
en la que va aparèixer un nou rei: Tsing Txe Huang. Tsin va
unificar-ho tot: Llengua, cultures, vestuts, regions,
religions, lleis etc. Anava en contre de les lleis antigues,
s'estava construïnt els 6000 km. de la Gran Muralla, va ordenar
cremar tots els llibres. El seu "slogan"
era: "No recorregeu al passat per a criticar el
present". Es van cremar tots els llibres clàssics i també
els homes de lletres que estaven descontents van ser cremats. Tot
va anar a la foguera, llibres, rotlles, tauletes, papirs i també
els seus propietaris. Però estaven fora de les ordres de
cremar-ho tot els llibres religiosos, d'endevinació,
d'agricultura i de medecina. Així, el Yi Jing es va salvar.
Alguns llibres es van poder recuperat ja que alguns lletrats
se'ls havien après de memòria, com en "Farenheit 457"
Es descriu a Txin Txe Huang exactament com una au de presa.
Tracta bé a alguns dels seus generals, però si un general ha
estat vençut, és executat (fent-lo bullir en una caldera).
Disposa d'un exèrcit ferotge, aconseguit gràcies a grans
recompenses si es porten bé i terribles càstics si no. No es
van presoners. Si fins ara se'ls tallava una orella, ara se'ls
talla el cap.
Un cop unificat el país, després de conquerir els 6 regnes, va
dividir-lo en 36 províncies. Va suprimir les fronteres
interiors.
Mor molt jove, als 50 anys. Temerosos de que hi hagi una revolta,
els consellers amaguen la seva mort. Tsing Txe Huang volia ser
enterrat a la muntanya Li. Tot just començat el seu regnat va
fer excavar aquesta muntanya. Va enviar treballadors de tot el
país, més de set-cents mil. Es va excavar la muntanya, es va
recobrir interior,ment debronce colat, i s´hi van construir
palaus plens de joies. Trampes automàtiques, ballestes que es
disparaven soles si apareixia algún intrús. Es van imitar els
cent rius amb corrent de mercuri. Amb l'emperador es van enterrar
també totes les seves dones que no havien tingut fill varó, i
finalment i per sorpresa, tota la gent que hi havia treballat. Es
va recobrir la muntanya d'herbes i plantes, com si no hagués
passat res...
Quí va ser realment Tsing Txe Huang? Un boig savi? ud dictador
delirant? Un Hitler o un Ghandi? Havia netejat el regne de
lladres i bandolers, l'havia reorganitzat. Va fer rutes, canals i
camins...
Amb la seva mort, Xina entra en una època de matances,
revolucions etc. És l'època dels "turbants grocs".
Kao va escriure
Restem orgullosos dins la nostra tristesa.
Les preocupacións més íntimes són difícils
d'oblidar.
Per a dissipar les nostres penes,
el millor remei és el vi. |
|
Guerres civils, nihilisme... i el Tao que cerca la vida llarga
amb pastilles de cinabri o mercuri.
| ...aleshores les píndoles de la llarga vida eren
el complement dels caps tallats... Quí es podia
estranyar de que aquests homes que passen les nits
tremolant, que viuen submergits en la por de que el poder
els privi del cap l'endemà, tractéssin de perllongar
artificialment les seves vides? |
Les pastilles de la llarga vida no eren més que la forma més
barroera del taoisme. Despréss van venir formes més nobles com
el Wuwei (el no actuar), semblant al "sit-in" dels EEUU
(1960.70), i finalment les més etérees, com "pujar a
cavall del vent".
Wang Bi
i la seva "banda"
En aquell temps (226-249 dC.) va viure Wang Bi, mort depeste
als 23 anys. Va ser autor de diferents comentaris en el Yi Jing
i el Tao.
| Wang Bi havia estat menys taoísta que el seu
protector Ho Yan; i també menys nihilista. Wang Bi era
un esperít positiu, enxampat per l'obsessió de la seva
època: La recerca de l'ordre mundà perdut. Wang Bi
el va trobar en l'ordre còsmic: L'ordre total
expressat pels hexagrams del Yi Jing. |
De totes maneres, Wang Bi va pertànyer a una anomenada
"banda de criminals" aparentment organitzada pel seu
protector Ho Yan. Aquesta banda, coneguda com "Els set
savis del Bosc de Bambús", podría ser comparada a
algunes "bandes" actuals, com la desapareguda Baader
alemanya, o algunes "perilloses bandes armades", tal
com els actuals medis de comunicació bategen a alguns grups
extremistes nacionalistes.
Aquesta "banda" estava formada per poetes, músics,
escriptors, bohemis... i es caracteritzaven per una desmesurada
afició al vi, pel seu desig d'independència i pel seu despreci
de la burgesía.
Per a alguns xinesos, la influència d'aquesta banda sobre el
llibre de les mutacions és més important que Fu Shi, Confuci o
Lao Tsé. No eren una banda de boigs, com a molt potser eren com
"L'idiota" de Dostoiewski, boigs ficticis per a poder
fugir de la bogeria autèntica dels "mestres" del
moment.
Lu Ling.
Elogi de l'embriaguesa
Lu Ling és un altre dels personatges importants, i també
membre de la banda "Els set savis del Bosc de
Bambús", La seva obra poètica conté un únic
poema: "Elogi de la virtut del vi". En
aquest poema evoca amb entussiasme el poder alliberador de
l'embriaguesa. Al revés del que li passa a la gent normal, amb
l'embriaguesa era quan mostrava la seva més gran lluidesa.
Truquen a la porta de la seva cambra. Ell
contesta. "Entreu".
El troben assegut, completament nu, i sense manifestar
cap estranyesa, els mira fixament.
Els amics, malgrat estar acostumats a les seves
excentricitats, diuen extranyats: "Rebre nu,
això no es fa".
Però ell contesta: "I bé, per casa tinc tot
l'Univers i la meva cambra és el meu vestit. Per què us
estranyeu de veure la meva nuesa quan sou vosaltres els
qui heu entrat en els meus pantalons?" |
Lu ling, amb aquesta espècie d'hulor negre, amb aquest sentit
de la grandesa barrejat amb una certa tristesa, és tan ortodoxe
com Fu Shi quan va inventar els trigrams. Lu Ling també es
col.loca en el centre del món i tracta de comprendre'l.
Lu Ling no va ser l'unic irreveren del grup de "Els
set savis del Bosc de Bambús",. mencionarem per acabar
amb aquest apropament a l'antiga xina i el Yi, a un altra
personatge carismàtic: Yuan Ji.
Yuan Ji feia tot el que li agradava, sense atendre
a cap mena de pressió. Ni l'alegria ni la ràbia
apareixien en el seu rostre. Tan aviat estudiava els seus
llibres, tancat a la seva cambra sense sortir durant
varis mesos, com pujava a la muntanya o s'arribava fins
el llac, tot i oblidant-se de tornar a casa en varis
dies. Llegia molt i li agradava Lao Tsé i Zheng Sai.
Va escriure una apologia que comença dient: No heu
observat mai els polls patint dins d'unes calces? Són
polls que viuen en les costures i no s'aparten mai
d'elles per no transgredir les normes de l'etiqueta.
L'existència d'aquests polls és tant rica, tant
complexa, té tants matisos, és tant estòica com la
vida dels habitants d'una vivenda popular. Els pols,
podeu ben creure-ho, conèixen la trama del teixit, la
seva lleugeresa de la mateixa manera com els habitants
d'aquestes cases conèixen tots els seus racons, la seva
funcionalitat etc.
I com aquests habitants, els polls permaneixen allà,
incrustats, arrapats, sense voler que ningú els tregui
fora.
A vegades, un dia, una nit, les flames envaheixen les
muntanyes, el foc s'exten, s'incendien els pobles, es
cremen les ciutats... i els seus habitants, tot invocant
déus que fan riure, tot i maleïnt els seus elegits, els
seus arquitectes, fugen... de la mateixa manera que ho
fan els polls quan la planxadora posa la planxa sobre els
pantalons.
Quina diferència hi ha, doncs, entre un home honest que
viu en un món limitat i els polls que viuen en el fons
d'unes calces? |
Per Yuan Ji, l'ecologia dels polls és aplicable als homes.
Aquesta lliçó l'aplicava també quan bevía amb el seu nebot.
Mai utilitzaven copes, bebien directament de la bota. Si els
porcs tenien set, deixaven que s'acostéssin i bebéssin amb
ells.
La generositat sense discriminació de Yuan Ji envers els porcs o
els polls mostra que tenia un sentiment de la igualtat i la no
diferenciació entre ells i les coses de la natura.
Acabem aqui, per ara, aquesta col.lecció d'històries al voltant
del Yi Jing i la Xina antigua.
Si algú en sap més i me
les envia, les publicarem.